Metamorfosi

Laura portava una plàcida vida de cuc, no era una vida plena d’aventures, però tampoc es podia dir que fora una vida avorrida. Gaudir de les xicotetes coses i transformar un moment tedi en un bon moment era la seua especialitat, feia de les situacions més avorrides el temps ideal per aprendre coses noves.

Temps difícils van arribar a la vida de la nostra cuc, ja que es va veure privada de la llibertat d’eixir al carrer, i açò era el que més li agradava, xafar carrer.
En un primer moment, Laura ho va portar amb alegria, ja que va pensar “aprofitaré per a fer neteja i llegir totes eixes lectures que tinc pendents”, però els dies van anar passant i la llibertat no arribava i el volum d’activitats en la seua vida minvava fins al punt de passar pràcticament tot el dia dormint.

Un bon dia, Laura, es va despertar i es va trobar atrapada dins d’una crisalide. Què havia passat? Com havia acabat dins d’aquell bunyol de fils? La veritat era que l’últim que recordava era llegir tranquil·lament al seu llit, no podia ser que de tanta inactivitat el seu cos haguera creat un lloc on protegir-se i esperar l’anhelada llibertat.

Mentre anava pensant en totes aquestes coses li va entrar molta fam i com que no tenia res més a mà va decidir xuclar un d’aquells fils, nyam, nyam… la crisàlide va anar desapareixent al ritme que Laura es quedava saciada.

Quan ja no va quedar ni un sol fil i amb la panxa ben plena, Laura va eixir del llit, arrossegant-se es va apropar a la finestra, pareixia que la llibertat havia tornat als carrers, la gent passejava, xerrava i cantava.

Quina alegria més gran! Per fi podré tornar al carrer! En eixe moment i sense esperar-ho del seu cos es van obrir dues grans ales. Va ser així com Laura es va adonar que s’havia transformat en una palometa, després de mesos de descans ara ja no era un plàcid cuc, ara era una aventurera palometa.

Vola alt amiga!